Posts Tagged ‘Arxiu’

Arxiu: “CiU ha votat contra el Corte Inglés”, article de Xavier Cugat, empresari

febrero 24, 2011
Escriu Xavier Cugat, empresari, article del 22 de gener de 2010 publicat a capgros.com

En els darrers dies n’hem parlat molt de model de ciutat i de l’oportunitat de tenir El Corte Inglés a Mataró.

Ara PP i CiU corren per demostrar públicament que recolzen El Corte Inglés però la història i els fets són els que són. Veiem, per exemple, el cas de CiU:

CiU estava contra el Pla que permetia l’arribada d’El Corte Inglés a Mataró
• “El cap de CiU ha dit que a la federació nacionalista el que li interessa és el comerç de la ciutat i no els grans complexes comercials. Esperalba creu que és un error supeditar el desenvolupament de la zona propera a l’hipotètic Corte Inglés a la instal·lació a la ciutat d’aquest centre comercial” (Capgròs, 22.5.2003).

CiU va participar a les manifestacions de la Plataforma on s’estava clarament contra El Corte Inglés
• “Mora crida la militància de CiU a sumar-se a la manifestació de demà. L’alcaldable anirà a la mobilització convocada per la plataforma Salvem Can Fàbregas ‘per coherència’” (Capgròs, 23.3.2007)
• L’objectiu de la portaveu de la Plataforma Salvem Can Fàbregas, com explica la seva Núria Manté, en un article (Capgròs, 2.5.2007), és que no vingui El Corte Inglés perquè “la vinguda de El Corte Inglés és tant o més preocupant que l’enderroc de can Fábregas”.
• Joan Mora va davant un cartell contra les “locomotores comercials” (vegeu foto del bloc de Joan Mora, 24.3.2007) com es pot apreciar bé en aquesta foto de Joan G. Jané publicada a Capgròs el 26.3.2007), on Mora va just al darrere.

CiU ha votat en contra de les iniciatives que han permès l’arribada d’El Corte Inglés i que van permetre la catalogació de la nau Fàbregas i de Caralt
• 13.12.2001 Aprovació treballs preparatoris de la Modificació del Pla General de la Ronda Barceló, al Ple, amb els únics vots en contra de CiU
• 15.1.2004 Aprovació del text refós del Pla d’Orientació dels Equipaments Comerials (POEC), que inclou la necessitat d’una ‘locomotora comercial’ a la ciutat, amb acord amb les associacions de comerciants de Mataró, al Ple, amb els únics vots en contra de CiU
• 15.4.1999 Aprovació treballs preparatoris del nou Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic que inclou la catalogación de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, al Ple, amb els únics vots en contra de CiU. Al Ple del 6.6.2002 finalitza la tramitació municipal amb l’aprovació provisional del Pla, també sense els vots de CiU ni el PP.
• 8.1.2007, la Junta de Govern Local va aprovar el Pla especial d’integració volumètrica (illa 6) Edifici Comercial, al sòl de Fàbregas i de Caralt, sense el vot en contra de CiU i PP, que es van abstenir.
• 5.2.2009 CiU, amb PP i la CUP, demanen que s’aturin les obres del trasllat, encara que retardi o impedeixi l’arribada d’El Corte Inglés, com adverteix el Govern que pot passar (vegeu Capgròs, 9.2.2009).

Arxiu: “El corte inglés, no, gràcies”, article de Núria Manté, portaveu de la Plataforma “Salvem Can Fàbregas”

febrero 17, 2011
Escriu Núria Manté, Portaveu de la Plataforma “Salvem Can Fàbregas”, article del 2 de maig de 2007 publicat a capgros.com

Al posicionar-me decididament contra l’enderroc de Can Fábregas ho vaig fer per entendre que no era correcte atemptar contra el patrimoni històric de la ciutat, aplicant unes decisions totalment al marge de les normatives existents i, a més, fer-ho per satisfer a una gran potència comercial i financera.

Penso que el govern local, d’esquerres, hauria d’aprofundir una mica més sobre quin és el model de societat cap on vol que evolucionem; cap el domini de les empreses de grans capitals que imposen les seves lleis i normes o cap el desenvolupament d’empreses comercials petites i mitjanes que afavoreixen la iniciativa i la competència.

Tinc unes quantes raons per considerar que la vinguda de El Corte Inglés és   tant o més preocupant que l’enderroc de can Fábregas.

1.- Els nous llocs de treball i les condicions laborals.

  • Els que treballen perquè vingui aquesta gran superfície comercial al centre de Mataró, no sé d’on treuen que generarà tants llocs de treball. Segons estudis del Sindicats de Comerç de CCOO, al cap de dos anys d’obrir-se un hipermercat es constata que, en la seva àrea d’influència, per cada 500 llocs de treball creats en desapareixen uns 650 als comerços tradicionals.
  • El mateix estudi afegeix que hi ha una disminució de la qualitat de les feines a causa d’una major precarietat, menors salaris i pitjors condicions de treball per part de les grans empreses. La plantilla d’assalariats en la majoria dels establiments comercials de gran format són contractats temporalment. Segons diversos delegats sindicals, molts treballadors deixen la feina al cap d’un temps per les incomoditats dels horaris, la duresa de la feina i, principalment, per la baixa remuneració. Un panorama no gaire engrescador.
  • No sé en què es basen els que elogien els beneficis de la vinguda de El Corte Inglés; ni sé qui n’ha fet l’estudi, ni qui l’ha encarregat. Però qui ho vulgui pot contrastar l’estudi municipal amb aquest estudi fet fa un parell d’anys per CCOO, amb unes conclusions exactament contràries.

2.- Els beneficis per a Mataró

  • Facilitar l’entrada d’una gran superfície comercial com aquesta no generarà guanys especials per la ciutat, al contrari. Encara que el Corte Inglés aporti, ara, una gran quantitat de diners per la ciutat, més endavant tots els beneficis empresarials nets que tingui l’empresa marxaran cap a la seu central de El Corte Inglés de Madrid i no es quedaran pas a casa nostra. En canvi sí que es queden i continuarien circulant per la nostra ciutat els beneficis comercials de les moltes botigues que segurament hauran de tancar.
  • Ajudar a que El Corte Inglés pugui instal·lar-se al centre, de cap manera pot considerar-se un motor de l’economia ni una segura i continuada font de riquesa pel conjunt de la població, sinó tot el contrari. La Locomotora de la nostra ciutat ha de ser la xarxa dels nostres carrers, dels nostres comerços i del conjunt de la nostra ciutadania.
  • Si examinem el tema comercial des de l’òptica de l’esquerra, comprovarem que apostar per aquestes grans superfícies és augmentar encara més el poder de les grans centrals que imposen normes i condicions cada vegada més dures als seus subministradors; aquest fet perjudica els comerços més petits que, poc a poc, van desapareixent i són substituïts per les grans   empreses.
  • En canvi, els possibles avantatges, els preus més reduïts com seria lògic, no arriben gairebé mai als clients. L’iincrement dels beneficis anuals de les grans empreses comercials es tradueixen únicament en grans guanys per als empresaris, tal com podem llegir sovint a les pàgines econòmiques dels diaris.

3.- Model de ciutat

  • L’ambient i les relacions socials a les ciutats i pobles canvien molt segons com siguin els seus comerços. Comprar a prop de casa té un impacte ambiental nul (o pràcticament nul), dóna vitalitat als barris i carrers i facilita la creació de llaços solidaris. Anar a comprar al barri és una manera de relacionar-se amb la comunitat pròpia, amb la qual cosa es generen lligams associatius que ens proporcionen companyia, ajuda mútua, coneixement de l’entorn i per tant possibilitat d’adaptar les formes de vida a allò que és més convenient per a tots.
  • Em sap greu que l’equip del nostre govern municipal defensi la posició de la vinguda de El Corte Inglés. Crec que s’equivoca quan el presenta el projecte com una forma de creació de riquesa, de progrés i de modernitat. Per l’esquerra el model de ciutat moderna i progressista a defensar hauria de ser el que ajudi a avançar cap una societat més humana i solidària.