Posts Tagged ‘Mitjans de Comunicació’

Notícia: Baron assegura que el Corte Inglés es començarà a construir abans de finals d’any

mayo 11, 2011

Capgròs.com

El Corte Inglés podria començar a construir-se abans de finals d’any i obrir les seves portes a principis del 2014. Ho ha anunciat l’alcalde de Mataró i cap de llista del PSC per les eleccions municipals, Joan Antoni Baron, després d’un acte de la Plataforma “El Corte Inglés, Ja!”.

Link: Baron assegura que el Corte Inglés es començarà a construir abans de final d’any

Anuncios

Notícia: L’Audiència Provincial arxiva definitivament el cas de Can Fàbregas

mayo 9, 2011

Capgròs.com

L’Audiència Provincial ha desestimat el recurs interposat per la Plataforma Salvem Can Fàbregas, al qual es va adherir la CUP, en contra de l’arxivament de la causa oberta pel trasllat de la nau del carrer Biada. D’aquesta manera, i a l’espera de la resolució del recurs presentat pel Fiscal, que podria ser en els mateixos termes, el Govern Municipal dóna pràcticament per tancat l’afer judicial que ha impedit tirar endavant el projecte de construcció del Corte Inglés a la ciutat.

Link: L’Audiència Provincial arxiva definitivament el cas de Can Fàbregas

Notícia: Govern i PP demanen la retirada del recurs

marzo 1, 2011

Mataró Notícies

El govern i el PP demanen a la CUP i a la Plataforma Salvem Can Fàbregas que retirin el recurs contra l’arxiu de la querella per dos presumptes delictes relacionats amb l’antiga farinera i que impedia l’arribada del Corte Inglés a la ciutat. CiU no s’ha sumat a aquesta moció conjunta en què se celebra el sobreseïment de la causa i també es torna a mostrar la voluntat del consistori a favor de la vinguda del Corte Inglés.

Link: Govern i PP demanen la retirada de recurs

Notícia: Rebutjat un nou recurs de la CUP pel trasllat de Can Fàbregas

febrero 24, 2011

Mataró Notícies

El jutge no admet a tràmit un altre dels recursos presentats per la CUP sobre l’illa de Can Fàbregas i de Caralt. Els independentistes demanaven en aquest recurs que es donessin per nuls dos acords del ple. En concret, feien referència a l’aprovació de vendre a PUMSA l’aprofitament obtingut per l’Ajuntament de la reparcel•lació d’aquest àmbit de la ciutat. El jutge, però, no ha admès aquest recurs perquè considera que té el mateix contingut i objectiu final que un altre que havia presentat també la CUP el 2008 i que ja va ser desestimat pel jutge el 2009.

Link: Rebutjat un nou recurs de la CUP pel trasllat de Can Fàbregas

Arxiu: “CiU ha votat contra el Corte Inglés”, article de Xavier Cugat, empresari

febrero 24, 2011
Escriu Xavier Cugat, empresari, article del 22 de gener de 2010 publicat a capgros.com

En els darrers dies n’hem parlat molt de model de ciutat i de l’oportunitat de tenir El Corte Inglés a Mataró.

Ara PP i CiU corren per demostrar públicament que recolzen El Corte Inglés però la història i els fets són els que són. Veiem, per exemple, el cas de CiU:

CiU estava contra el Pla que permetia l’arribada d’El Corte Inglés a Mataró
• “El cap de CiU ha dit que a la federació nacionalista el que li interessa és el comerç de la ciutat i no els grans complexes comercials. Esperalba creu que és un error supeditar el desenvolupament de la zona propera a l’hipotètic Corte Inglés a la instal·lació a la ciutat d’aquest centre comercial” (Capgròs, 22.5.2003).

CiU va participar a les manifestacions de la Plataforma on s’estava clarament contra El Corte Inglés
• “Mora crida la militància de CiU a sumar-se a la manifestació de demà. L’alcaldable anirà a la mobilització convocada per la plataforma Salvem Can Fàbregas ‘per coherència’” (Capgròs, 23.3.2007)
• L’objectiu de la portaveu de la Plataforma Salvem Can Fàbregas, com explica la seva Núria Manté, en un article (Capgròs, 2.5.2007), és que no vingui El Corte Inglés perquè “la vinguda de El Corte Inglés és tant o més preocupant que l’enderroc de can Fábregas”.
• Joan Mora va davant un cartell contra les “locomotores comercials” (vegeu foto del bloc de Joan Mora, 24.3.2007) com es pot apreciar bé en aquesta foto de Joan G. Jané publicada a Capgròs el 26.3.2007), on Mora va just al darrere.

CiU ha votat en contra de les iniciatives que han permès l’arribada d’El Corte Inglés i que van permetre la catalogació de la nau Fàbregas i de Caralt
• 13.12.2001 Aprovació treballs preparatoris de la Modificació del Pla General de la Ronda Barceló, al Ple, amb els únics vots en contra de CiU
• 15.1.2004 Aprovació del text refós del Pla d’Orientació dels Equipaments Comerials (POEC), que inclou la necessitat d’una ‘locomotora comercial’ a la ciutat, amb acord amb les associacions de comerciants de Mataró, al Ple, amb els únics vots en contra de CiU
• 15.4.1999 Aprovació treballs preparatoris del nou Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic que inclou la catalogación de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, al Ple, amb els únics vots en contra de CiU. Al Ple del 6.6.2002 finalitza la tramitació municipal amb l’aprovació provisional del Pla, també sense els vots de CiU ni el PP.
• 8.1.2007, la Junta de Govern Local va aprovar el Pla especial d’integració volumètrica (illa 6) Edifici Comercial, al sòl de Fàbregas i de Caralt, sense el vot en contra de CiU i PP, que es van abstenir.
• 5.2.2009 CiU, amb PP i la CUP, demanen que s’aturin les obres del trasllat, encara que retardi o impedeixi l’arribada d’El Corte Inglés, com adverteix el Govern que pot passar (vegeu Capgròs, 9.2.2009).

Article: “El Corte Inglés vindrà; som-hi”, de Ramon Bassas

febrero 23, 2011
Escriu Ramon Bassas, regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Mataró. Article publicat el 18 de febrer de 2010 a capgros.com.

El procés per fer arribar la ‘locomotora comercial’, com anomenava el Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) acordat el seu dia entre l’Ajuntament i els comerciants com a peça clau per incrementar el valor afegit del sector de serveis a Mataró, ha estat excessivament lent i difícil. Ho ha estat per circumstàncies més o menys normals (modificacions urbanístiques per obtenir la millor ubicació, concurs per determinar l’operador, estudis econòmics i de mobilitat, etc…) i, sobretot, per una d’excepcional: l’aturada imposada per ordre judicial a rel d’una querella que, a banda de tres imputacions (a l’Alcalde, a una lletrada municipal i a mi mateix com a regidor d’Urbanisme), aturava cautelarment el procés de desmuntatge de la nau catalogada que hi ha al solar. La querella fou presentada pel fiscal a instàncies de la CUP i una plataforma satèl·lit que després han prosseguit com a acusació particular (per cert, qui paga la defensa? quant costa?). Altres sentències dels jutjats del Contenciós confirmen la legalitat de tot el procés, com no podia ser de cap altra manera.

Treure aquesta nau d’allà (l’arribada d’El Corte Inglés és impossible amb ella) però sense descatalogar-la (i per tant, traslladar-la a un lloc proper que la faci més visible) és la solució que –equivocada o no- vam prendre el seu dia per no demorar més del compte l’arribada de l’operador i satisfer les lògiques demandes de respecte als béns catalogats. Qui sap què hauria passat si, enlloc d’això, s’hagués prosseguit amb la descatalogació i destrucció del bé, sense ser sensible a les demandes que van aparèixer el 2007. Em temo que molt pitjor, però això no ho sabrem mai.

S’acaba l’etapa judicial
La resolució del Jutge d’Instrucció núm. 3 de Mataró posa fi, si els anunciats recursos no prosperen, a aquest lamentable capítol, a aquesta bogeria que retarda quan més fan falta els 1000 llocs de treball previstos i l’impacte directe sobre el PIB local i els salaris (uns 30 milions d’euros l’any), a banda d’una invesió de més de 160 milions d’euros en l’obra (i els seus llocs de treball). Aquesta és la millor notícia de totes.

Acabada l’etapa judicial, es reprèn també l’etapa política. Mentre hem estat imputats ens hem sentit de tot: alguns han volgut relacionar-nos amb la corrupció, com féu la Sra. Sánchez-Camacho o la pròpia CUP, que també van demanar dimissions o ‘canvis al Govern’ com demanava un Joan Mora els advocats del qual asseguraven que el procés acabaria malament. Ja veiem que té una fantàstics assessors legals, en aquest i en altres temes. Mojedano ha insistit reclamant ‘ètica’ justament quan el denunciaven per pressumpta apropiació de més de 27.000 euros. Un despropòsit. Ara seria l’hora de rectificar i posar-se al costat del Govern per celebrar junts l’arribada d’El Corte Inglés.

Mora, en contra
Perquè, es digui el que es digui, fins avui no ha estat així. Joan Mora, el cap de CiU, és el cas més flagrant. CiU no estava d’acord amb el POEC, contra l’opinió del sector. No ha aprovat ni un sol acord administratiu o urbanístic per a l’arribada d’El Corte Inglés (ni tan sols la caltalogació de la nau que ara vol protegir, diu), ni un de sol. Mora s’ha manifestat al carrer, cridant a la seva militància a seguir-lo, sota pancartes que deien clarament “No a la locomotora comercial”. En presentar-se a les eleccions de 2007 va demanar una moratòria i ha apostat sempre per un centre “més petit” (per tant, més petits els beneficis per la ciutat). Més tard, i abans que s’iniciés el procés penal, s’aliava amb la Cup i el PP per demanar al Ple la paralització de les obres del desmuntatge amb l’excusa de protegir unes restes que no tenen cap valor, com s’ha demostrat. Pals a les rodes contínuament. I el pitjor: mans esteses, algunes fins i tot apretades, que han durat 48 hores. Ha pesat més l’interès a curt termini del rèdit partidista que no l’interès estratègic de ciutat que ha de tenir algú que somniï, ni que sigui remotament, a ser Alcalde. Baron, en canvi, se l’ha jugat.

Notícia: El jutge torna a donar la raó a l’ajuntament

febrero 22, 2011

Mataró Notícies

Dues noves sentències referents a l’àmbit de la ronda Barceló-Illa de Can Fàbregas i de Caralt tornen a donar la raó a l’ajuntament. En aquesta ocasió es tracta de la resolució dels contenciosos interposats per dos propietaris del sector i que feien referència a les càrregues d’urbanització que havien d’assumir els propietaris del sector, càrregues com ara el desmuntatge de la fàbrica de Can Fàbregas.

Link: El jutge tornar a donar la raó a l’ajuntament

Article: “Els anònims”, de Dolors Fernández

febrero 22, 2011
Escriu Dolors Fernández, mestra. Article publicat avui a capgros.com.

M’agradaria poder parlar amb més propietat, amb els papers a les mans. M’informo a partir dels mitjans de comunicació, que són part essencial de l’estat de dret i que és el que ens arriba a la gran majoria dels ciutadans. Uns pocs van escollir l’opció d’acusar i querellar-se i els altres de defensar-se, lògicament. I la Justícia, davant d’una manca de proves que avalessin el contingut de les acusacions, ha parlat i ha dictaminat el sobreseïment i l’arxiu del cas Can Fàbregas.

Quantes vegades llegint els comentaris anònims, covards, de les webs que anaven donant compte d’aquest afer he sentit certa ràbia i molta impotència. Només el temps, de vegades, posa les coses al seu lloc.

Ens hem d’alegrar perquè el Corte Inglés ja està més a prop. Verdaderament serà un dels motors econòmics i creador de moltíssims llocs de treball.

Esperaré escoltar o llegir els anònims amb molta curiositat. Què diran ara? Firmaran amb nom i cognom?

Notícia: Salvem Can Fàbregas recorre l’arxivament de la querella contra l’alcalde

febrero 22, 2011

Tot Mataró

Tot Mataró

La Plataforma Salvem Can Fàbregas, acusació particular en la querella contra l’alcalde Joan Antoni Baron, pel trasllat de la nau catalogada de Can Fàbregas, recorrerà la decisió del jutge d’arxivar la causa. L’arxivament es va conèixer el passat dilluns 14 i des de la plataforma s’han mostrat molt decebuts…

Link: Salvem Can Fàbregas recorre l’arxivament de la querella contra l’alcalde

Imatge: Tot Mataró

Arxiu: “El corte inglés, no, gràcies”, article de Núria Manté, portaveu de la Plataforma “Salvem Can Fàbregas”

febrero 17, 2011
Escriu Núria Manté, Portaveu de la Plataforma “Salvem Can Fàbregas”, article del 2 de maig de 2007 publicat a capgros.com

Al posicionar-me decididament contra l’enderroc de Can Fábregas ho vaig fer per entendre que no era correcte atemptar contra el patrimoni històric de la ciutat, aplicant unes decisions totalment al marge de les normatives existents i, a més, fer-ho per satisfer a una gran potència comercial i financera.

Penso que el govern local, d’esquerres, hauria d’aprofundir una mica més sobre quin és el model de societat cap on vol que evolucionem; cap el domini de les empreses de grans capitals que imposen les seves lleis i normes o cap el desenvolupament d’empreses comercials petites i mitjanes que afavoreixen la iniciativa i la competència.

Tinc unes quantes raons per considerar que la vinguda de El Corte Inglés és   tant o més preocupant que l’enderroc de can Fábregas.

1.- Els nous llocs de treball i les condicions laborals.

  • Els que treballen perquè vingui aquesta gran superfície comercial al centre de Mataró, no sé d’on treuen que generarà tants llocs de treball. Segons estudis del Sindicats de Comerç de CCOO, al cap de dos anys d’obrir-se un hipermercat es constata que, en la seva àrea d’influència, per cada 500 llocs de treball creats en desapareixen uns 650 als comerços tradicionals.
  • El mateix estudi afegeix que hi ha una disminució de la qualitat de les feines a causa d’una major precarietat, menors salaris i pitjors condicions de treball per part de les grans empreses. La plantilla d’assalariats en la majoria dels establiments comercials de gran format són contractats temporalment. Segons diversos delegats sindicals, molts treballadors deixen la feina al cap d’un temps per les incomoditats dels horaris, la duresa de la feina i, principalment, per la baixa remuneració. Un panorama no gaire engrescador.
  • No sé en què es basen els que elogien els beneficis de la vinguda de El Corte Inglés; ni sé qui n’ha fet l’estudi, ni qui l’ha encarregat. Però qui ho vulgui pot contrastar l’estudi municipal amb aquest estudi fet fa un parell d’anys per CCOO, amb unes conclusions exactament contràries.

2.- Els beneficis per a Mataró

  • Facilitar l’entrada d’una gran superfície comercial com aquesta no generarà guanys especials per la ciutat, al contrari. Encara que el Corte Inglés aporti, ara, una gran quantitat de diners per la ciutat, més endavant tots els beneficis empresarials nets que tingui l’empresa marxaran cap a la seu central de El Corte Inglés de Madrid i no es quedaran pas a casa nostra. En canvi sí que es queden i continuarien circulant per la nostra ciutat els beneficis comercials de les moltes botigues que segurament hauran de tancar.
  • Ajudar a que El Corte Inglés pugui instal·lar-se al centre, de cap manera pot considerar-se un motor de l’economia ni una segura i continuada font de riquesa pel conjunt de la població, sinó tot el contrari. La Locomotora de la nostra ciutat ha de ser la xarxa dels nostres carrers, dels nostres comerços i del conjunt de la nostra ciutadania.
  • Si examinem el tema comercial des de l’òptica de l’esquerra, comprovarem que apostar per aquestes grans superfícies és augmentar encara més el poder de les grans centrals que imposen normes i condicions cada vegada més dures als seus subministradors; aquest fet perjudica els comerços més petits que, poc a poc, van desapareixent i són substituïts per les grans   empreses.
  • En canvi, els possibles avantatges, els preus més reduïts com seria lògic, no arriben gairebé mai als clients. L’iincrement dels beneficis anuals de les grans empreses comercials es tradueixen únicament en grans guanys per als empresaris, tal com podem llegir sovint a les pàgines econòmiques dels diaris.

3.- Model de ciutat

  • L’ambient i les relacions socials a les ciutats i pobles canvien molt segons com siguin els seus comerços. Comprar a prop de casa té un impacte ambiental nul (o pràcticament nul), dóna vitalitat als barris i carrers i facilita la creació de llaços solidaris. Anar a comprar al barri és una manera de relacionar-se amb la comunitat pròpia, amb la qual cosa es generen lligams associatius que ens proporcionen companyia, ajuda mútua, coneixement de l’entorn i per tant possibilitat d’adaptar les formes de vida a allò que és més convenient per a tots.
  • Em sap greu que l’equip del nostre govern municipal defensi la posició de la vinguda de El Corte Inglés. Crec que s’equivoca quan el presenta el projecte com una forma de creació de riquesa, de progrés i de modernitat. Per l’esquerra el model de ciutat moderna i progressista a defensar hauria de ser el que ajudi a avançar cap una societat més humana i solidària.